El divendres 14 de juliol, es van presentar a Berga els resultats obtinguts en la prospecció de plantes aromàtiques al Solsonès i la seva relació amb el canvi climàtic.
Per tal de fer una diagnosi i mapeig de l’oferta potencial de la producció de plantes aromàtiques i medicinals (PAM), durant l’any 2022 es van recollir mostres de diferents espècies silvestre d’interès comercial presents a la comarca: hisop (Hyssopus officinalis), espígol (Lavandula angustifolia), barballó (Lavandula latifolia), orenga (Origanum vulgare subsp. vulgare), romaní (Salvia rosmanirus), sàlvia (Salvia officinalis subsp. lavandulifolia) i sajolida (Satureja montana).
L’objectiu era conèixer la presència i abundància de les poblacions silvestres així com la seva qualitat química per tal de seleccionar aquelles poblacions amb un perfil químic més interessant d’acord amb les normes de qualitat del mercat (medicinal, cosmètic i perfumer). Amb les poblacions seleccionades s’ha instal·lat un camp demostratiu de PAM del Solsonès
S’han analitzat les relacions entre la distribució de les espècies/quimiotips i les condicions edafoclimàtiques (temperatura, pluviometria, sòl i altitud).
Els Principals quimiotips identificats, depenen en gran mesura de las condicions edafoclimàtiques a les que ha estat sotmesa una planta durant molt de temps.
En conseqüència, els canvis climàtics poden fer variar les condicions de creixement de les poblacions silvestres, fent que provoqui una translació de poblacions a noves zones (o la seva desaparició en les actuals) o que generin nous principis actius per defensar-se de condicions adverses.
Per tant, les espècies que es desenvolupen en condicions més limitades, com ara Hyssopus officinalis i Lavandula angustifòlia, que creixen en cotes superiors a 750 m i requereixen temperatures mitjanes anuals inferiors a 8-9ºC amb amplituds tèrmiques inferiors a 17-18ºC i pluviometries mitjanes anuals superiors 850 mm anuals, seran les que patiran més la tendència a l’alça de les temperatures i la disminució de les precipitacions, amb una previsible reducció de les poblacions.
Altres espècies amb una distribució adaptada a diferents territoris climàtics, continuaran essent presents a llarg termini, tot i que pot ser que disminueixi l’abundància de les poblacions més al nord del Solsonès, o que alguns quimiotips com ara el QT carvacrol de Satureja montana, adaptat a humitats menors, creixin en el territori actualment ocupat per poblacions de QT linalol.
